Se acorta la espera para el Llobregat

Hace algo más de un año, las administraciones locales pusimos un plan sobre la mesa para trabajar en la recuperación del río Llobregat para la ciudadanía. Estamos pendientes de una respuesta por parte de la Generalitat y del Ministerio de Fomento, pero todo parece indicar que tendremos buenas noticias sobre esta cuestión antes del verano.
El plan contempla actuaciones para la recuperación medioambiental del río, y también su papel de eje vertebrador de la comarca. Es un proyecto ambicioso y que requiere una importante inversión, 168 millones de euros. Esas buenas noticias van a ser un impulso importante en nuestro objetivo de restablecer la vinculación del río con la ciudad y mejorar el entorno fluvial.

Transmetre valors de ciutadania des de les escoles

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de conèixer la Dolors Freixanet, una professora de l'institut Esteve Terradas que acaba de rebre el premi Memorial Estrella Casas, un important reconeixement que concedeix la Universitat Autònoma de Barcelona.
Hem mantingut una conversa realment molt interessant, m'ha agradat molt poder conèixer-la en primera persona i parlar de la importància de l'educació en la nostra societat, i dels valors de ciutadania que s'hi transmeten. És, sens dubte, una persona amb una gran experiència i molt bon criteri que, per exemple, em comentava que creu que la LOGSE por ser encara un bon instrument, que pot seguir vigent i aportar molts elements positius a la nostra societat.
Precisament, la vinculació entre educació i societat és un dels objectius fonamentals del Pla Educatiu d'Entorn. Dijous a la tarda vaig visitar tres dels centres on s'està realitzant aquesta experiència pilot amb la col·laboració de les entitats de la ciutat, els col·legis públics Alexandre Galí, Sant Ildefons i Verge de Montserrat. Es tracta d'un pla ambiciós i que s'haurà de treballar a fons, durant bastant temps, perquè es consolidi i doni rendiment. La setmana que ve continuaré aquesta immersió en el treball educatiu que s'està fent a la nostra ciutat amb una visita a les escoles Mediterrània i Antoni Gaudí.

Implicats en l'educació pública

Aquests dies està obert el termini de matriculació per a l'educació obligatòria a les escoles públiques. L'últim curs, van entrar als centres públics d'Infantil i Primària 675 nous alumnes al curs de P-3, i a la ciutat, són uns 10.000 alumnes els matriculats. Per l'educació fem un esforç econòmic important, un esforç de suport, d'implicació, de corresponsabilitat. Considero una part integrant del meu compromís amb Cornellà assegurar que els joves rebin la millor formació possible dins el seu propi municipi, per convertir-se en ciutadans i ciutadanes lliures i amb criteri. Més enllà de la seva funció educadora, l'escola té un paper de construcció del nostre futur: tant en coneixements, com en valors.
He dit en moltes ocasions que la cultura i l'educació han de tenir un paper destacat en les polítiques municipals, perquè són les que reforcen, dibuixen i perfilen la nostra identitat de ciutat.
El prestigi de l'ensenyament públic és també el prestigi de la nostra ciutat, perquè per a nosaltres té una significació evident viure a una ciutat treballadora, activa, de persones que s'ho han guanyat tot amb esforç. Hem d'apostar per l'esforç en la integració, i en la funció socialitzadora de l'escola pública, en col·laboració amb tothom.

Vull afegir que, des de fa unes setmanes, a Cornellà hem obert la cinquena escola bressol municipal. Som un exemple per a molts ajuntaments, i així responem a un compromís ferm que vam adquirir l'any 2000, en què vam presentar un pla molt ambiciós per garantir aquest servei públic a tots els barris de la ciutat. És un compromís ferm per l'educació i per les famílies de Cornellà. Amb la nova escola bressol d'Almeda, oferim 357 places públiques per infants d'aquesta edat. I seguiran augmentant, està clar.

Hablar de paz significa un paso adelante

Que ETA hable de "alto el fuego permanente" quizá no nos alumbre el final del camino, pero al menos, nos muestra que ese camino está abierto y que debemos intentar recorrerlo.
Estaban en un callejón sin salida, y por una vez, parece que los terroristas han razonado y muestran indicios de que piensan abandonar las armas. Como ha dicho el presidente Rodríguez Zapatero, tenemos que acoger esas palabras con suma cautela, por venir de quién vienen, pero también, inevitablemente, con esperanza. Un inciso para decir que sobre todo, quiero felicitar al presidente por su determinación y honestidad en el empeño de acabar con el terrorismo, que sin duda ha conducido a este "principio" de conclusión, y sobre todo por hacerlo a la luz y con taquígrafos, en el Congreso de los Diputados. Siguiendo las indicaciones del Congreso, ahora vemos que el final es posible; por supuesto que sería mejor que ETA anunciara que deja las armas incondicionalmente, pero también por supuesto, no es realista esperar una decisión así.
Este país necesita pasar página a ETA, y el País Vasco necesita que todos sus ciudadanos y ciudadanas vivan tranquilos, en confianza con sus vecinos, sin esa oscura intimidación y coacción que generaba la banda armada.
Cornellà se ha movilizado durante muchos años contra la violencia de ETA. Muchas veces nos hemos concentrado ante la puerta del Ayuntamiento para mostrar nuestro rechazo, condena, y reafirmación de nuestras convicciones democráticas, y no lo vamos a olvidar ahora. Pero sé que nuestra ciudad también apuesta por la paz, y que comparte la esperanza y la prudencia con la gran mayoría de ciudadanos y ciudadanas de este país.

Comença la primavera

Avui comença oficialment la primavera. Per als mediterranis, tenir més llum i una temperatura agradable ens convida a passejar pels carrers, a passar estones als parcs i a gaudir de la companyia i de la conversa amb els altres. La ciutat i els seus carrers s’omplen de vida. Aquest any volem a més omplir de molts colors Cornellà i per això durant aquesta primavera posarem torretes de flors a molts indrets i racons de la ciutat que ens facin més agradable el passeig. És també una aposta pel civisme, perquè evidentment seran espais que haurem de respectar i dels quals haurem de tenir cura perquè són bens comuns, que n'ha de gaudir tothom, per tenir el plaer diari de caminar i veure com creixen les flors i com les seves olors impregnen la ciutat.
És a partir d’ara doncs, quan la ciutat es renova, les entitats promouen activitats als carrers del barris i el dinamisme és la tònica predominant fins a la seva culminació en les festes de la ciutat, el Corpus, una festa participativa i que aquest any més que mai volem que es visqui de forma íntegra a tots els barris. Hem d’aprofitar, doncs, aquest clima mediterrani, gaudir dels carrers, dels parcs, dels jardins però sempre des de la convivència i el respecte als altres i també a la ciutat que és la nostra llar pública.

Tots junts

“Ni me echarán de España por defender a Catalunya, ni me echarán de Catalunya por defender a España”. Estas palabras de Manuela de Madre en el Pleno del Congreso de los Diputados, en el inicio del debate del proyecto del Estatut, recogen el sentir y la opinión que Antonio Poveda, Alcalde de Sant Joan Despí, y yo mismo expresamos, de forma bilingüe, en el acto de la Hermandad de Nuestra Señora del Rocío de Cornellà, ante las personas venidas de Huelva.
Aquesta dualitat no ens crea cap contradicció. Una altra cosa els passa als que volen interpretar que demanar més recursos per a Catalunya, i poder millorar així els serveis als seus ciutadans i ciutadanes, posa en perill els nostres llaços amb la resta de l’estat i amb Europa.
Hi ha massa radicals a les cantonades defensant les diferents postures unitaristes o segregacionistes, que obliden una marca essencial: el respecte que s'ha de tenir a les persones que defensen altres postures. La nostra forma d’actuar hauria de ser corresposta en els mateixos termes.
Cal tenir clara la profunda convicció de què la democràcia ens permet resoldre les nostres diferències amb la comprensió, la tolerància, el diàleg, l’acord i el respecte al recolzament majoritari dels ciutadans i ciutadanes. En paraules de la mateixa Manuela de Madre, aquest cop en la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats: “Respeto, diálogo y pacto, eso venimos a ofrecer y eso es lo que esperamos... para seguir construyendo junto a todos los pueblos de España un futuro común de prosperidad, democracia y solidaridad”.

Aquellas pequeñas cosas...

Cada martes niños y niñas de escuelas de la ciudad visitan nuestro ayuntamiento y les explico qué es esto de la administración municipal. Es un encuentro agradable, un momento de la semana distendido y espontáneo, en el que los más jóvenes, aunque al principio están expectantes, poco a poco dan rienda suelta a sus inquietudes. Curiosamente, uno de los últimos grupos, en concreto el 3ero B del Ceip Ignasi Iglesias, me entregaron un dossier que contenía dibujos en el que representan cómo quieren que sea su alcalde, me produjo una inmensa alegría y después charlamos un poco. Con sus preguntas “surfean” sobre muchas cosas cotidianas y muestran una gran curiosidad sobre la vida municipal. Por eso algunas veces, les explico lo que representa las pequeñas cosas, como dice Serrat, “Son aquellas pequeñas cosas, que nos dejó un tiempo de rosas en un rincón, en un papel o en un cajón...” son con ellas y con ellos las que hacen la ciudad día a día.

Es también un momento que me permite reflexionar y compartir aficiones por la lectura, interesarme por el afecto que tienen a la escuela, y en cada guiño que me lanzan, me reafirma que la educación es fundamental para crear ciudadanos y ciudadanas libres y con criterio propio. Por ello creo que vale la pena que todos y todas hagamos un esfuerzo común para fomentar en nuestros jóvenes valores como la solidaridad o el respeto. Tal como canta José Antonio Labordeta, “Vamos a hacer con el futuro un canto a la esperanza y poder encontrar tiempos cubiertos con las manos, los rostros y los labios que sueñan libertad”, porque los jóvenes son nuestro futuro y nuestra esperanza.

Any d'execució d'obres importants

En començar la legislatura, vam definir uns objectius i vam posar en marxa una bona sèrie de projectes. Els processos, d'estudi, d'elaboració i de contractació sempre porten necessàriament un parell d'anys, i per això, al tercer any de mandat, com ens trobem ara, és quan aquests projectes s'acaben, es converteixen en realitat.
Els més desconfiats sempre creuen que el que passa és que s'apropen les eleccions i és hora de córrer. Però la realitat és que el procés té aquests terminis, per això acabem d'inaugurar la plaça de la Figuera, la nova escola bressol a Almeda, l'estadi, el gruix de la remodelació de carrers que anunciem per a la Gavarra… En definitiva, és un any en què veurem com a realitats bona part de les accions que vam proposar dins del nostre programa de govern.
Això es fa evident en els projectes més propers als barris, més concrets, perquè potser altres actuacions de gran cost requereixen més d'una legislatura per portar-les a terme. Penso que ho hem de veure com una cosa absolutament natural, i de la mateixa manera que és inevitable que qualsevol obra causi converses, curiositat, entre la ciutadania, entre tots coneguem la realitat de l'esforç que es fa des de l'administració local per concretar totes aquestes millores per a la ciutat.
En aquesta línia, la setmana passada van començar obres de reordenació de carrers al barri de Gavarra, suposaran la inversió de prop de 5 milions d’euros per la remodelació integral de un total de sis carrers. L’objectiu és afavorir als vianants, creant voreres més amples, ordenant els aparcaments, millorant l’accessibilitat i creant més espais de descans. Evidentment, quan es fan obres hi ha sorolls i incomoditats per a la població però és inevitable, hem de ser positius i mirar el resultat final.

La cercanía

Caminando se demuestra la realidad y el compromiso. Para mí es muy importante conocer las necesidades, las opiniones sobre la gestión municipal y las críticas tanto negativas como positivas de los ciudadanos y ciudadanas. Tomar el pulso diario a la ciudad, eso es lo que pretendo con mis visitas a los hogares de personas de esta ciudad para compartir en un ambiente distendido impresiones, como muestra la noticia publicada hoy en el diario El Periódico.

Un nova escola bressol

Ahir diumenge es van obrir portes de la nova escola bressol d’Almeda, perquè els veïns i veïnes del barri coneguessin aquest nou equipament al servei de les famílies. Va ser un matí festiu i moltes famílies amb els seus nens i nenes es van acostar per parlar amb les educadores, interessar-se per les matrícules i conèixer el seu funcionament.

Memoria histórica y homenaje a las mujeres del 36

La memoria histórica nos permite recordar, reconocer, hablar de las vidas atormentadas, pero también de los rincones llenos de felicidad, de las dificultades, del papel de la mujer, del coraje por avanzar. Aunque a algunos les moleste recordarla, es una forma de aprender y forma parte de nuestra cultura, de nuestra vida, de nuestra identidad como personas y como pueblo. No debemos tener miedo a recordar. ¿por qué tener miedo? ¿miedo a qué?. Todos somos conscientes de que la historia se escribió de una manera muy concreta y otra se silenció injustamente, no podemos renunciar a una realidad que tiene nombres y apellidos, no hay que tener miedo, porque, afortunadamente, hoy todo el mundo puede expresarse libremente.
Por ese motivo el acto del homenaje a la mujeres de Cornellà que vivieron la guerra civil española, realizado el miércoles, con motivo de la celebración del Dia Internacional de la Dona Treballadora, fue un acto muy emotivo en el que coincidieron varias generaciones de mujeres y con el que quisimos agradecer la labor de todas aquellas mujeres anónimas que sufrieron pero que superaron los contratiempos con fortaleza y valentía. Es realmente admirable, y recordar sus vivencias nos reafirma en la reflexión de que la libertad y los derechos de las personas son incuestionables, y eso debemos trasmitirlo a los más jóvenes para que puedan valorarlo y respetarlo.
Pero ahora se abren nuevos tiempos de vida y de trabajo, o mejor dicho, tenemos la obligación, la responsabilidad histórica de abrirlos desde la conciliación, el respeto, el diálogo y la igualdad de hombres y mujeres. Una igualdad que tiene su reflejo en la Ley de Igualdad aprobada la semana pasada por el actual Gobierno central.
Esta semana hemos podido reflexionar sobre la igualdad y la memoria histórica a través de diversos actos que han tenido lugar en la ciudad. He explicado que es momento de levantar la hojarasca de la hipocresía, que debemos dejar atrás los rencores, los miedos a la libertad, a la autonomía de la mujer. Tenemos que habilitar nuevos espacios igualitarios, sin que a nadie se le tenga que condenar a ser un barco a la deriva.
En estos actos hice referencia a un libro de la escritora italiana Susanna Tamaro “Donde el corazón te lleve” , basado en la relación de una abuela que transfiere a su nieta, su vida, y como ante la encrucijada de decidir y actuar lo deja al dictado del corazón. Nuestra ciudad también de vez en cuando deja abrir su corazón y late al ritmo de la solidaridad, de la justicia y de la igualdad, todo un ejemplo de ciudad madura.

Gràcies per quatre mesos de blog

Avui vull començar agraint-vos a vosaltres, als que esteu llegint, la vostra atenció. Fa quatre mesos que vaig decidir obrir aquest blog. El vaig plantejar com un nou instrument de comunicació i relació amb vosaltres, amb la ciutadania. Gairebé 2.000 visites en l'últim mes donen fe de què ha estat molt útil per reflectir allò que et vas trobant en el dia a dia, per fer-vos arribar el que penso o percebo sobre la ciutat.
Com a valoració d'aquests quatre mesos, crec que he de donar les gràcies a totes les desenes de persones que s'han posat en contacte amb mi a través del correu electrònic, a vegades per criticar durament la gestió municipal, a vegades aportant bones idees que hem posat en pràctica. I alguns, molt pocs, només per dir que això era un mer instrument de propaganda i de perdre diners. Bé, com a mínim els he de dir que el cost econòmic és 0, i que respecte a la propaganda, tenen dret a pensar el que vulguin. Jo prefereixo destacar -com a exemple- i felicitar molt especialment, l'aportació d'un veí gràcies al qual vam poder detectar un grup d'adolescents que posaven en risc la comunitat. Amb la seva informació, vam poder actuar de forma ràpida i eficaç.
Cal reconèixer que a vegades m'heu advertit sobre qüestions en què no érem suficientment ràpids, o qüestions de carrer que quedaven oblidades, o també sobre algunes en què la decisió municipal era la correcta, però potser no l'havíem explicada prou bé. En resum, crec que les vostres aportacions al blog serveixen per posar en tensió l'organització municipal.
Per acabar, vull fer un agraïment especial a totes aquelles persones que han acceptat venir a parlar amb mi sobre algun dels temes que m'advertien. Per a mi és molt important que existeixi aquesta comunicació, directa i sincera. Per conduir aquesta ciutat crec que és imprescindible mantenir-me molt proper, passejar-hi, conversar, acostar-te, reflexionar, atendre, actuar… Seguim en contacte.

Más de lo mismo

El Consejo de Ministros aprobó el viernes el anteproyecto de la Ley Orgánica de Igualdad entre Hombres y Mujeres que ha de pasar, ahora, el trámite parlamentario. Este proyecto amplia el marco de las libertades en nuestro país y contribuirá, sin duda, al trato de igualdad de la mujer en nuestra sociedad, especialmente en el terreno laboral y el acceso a los órganos de representación democrática.
Celebro este paso hacia adelante del gobierno que contrasta con la actitud de “más de lo mismo” que el Partido Popular mantiene y que ha quedado clara en la convención que ha celebrado este fin de semana.
Recuerdo, como muestra un botón y como si fuera ayer mismo, la pregunta de la periodista en televisión: “Señor Aznar ¿hay armas de destrucción masiva en Irak?”. Y también la respuesta “Míreme usted a los ojos, yo no miento nunca, sí que las hay”. No hacen falta palabras, los hechos han puesto a cada uno en su sitio ¿verdad?.
Los que representan a una parte muy importante de los españoles no pueden ni deben estar de espaldas al gobierno que ha sido escogido democráticamente por la mayoría. Con el "más de lo mismo" no se construye un país y mucho menos si además se destruyen las vías del respeto y el diálogo.

La força dels municipis

Avui els alcaldes que formem part de la Federació de Municipis celebrem una assemblea general per debatre i analitzar els temes que ens preocupen, que ens demana la ciutadania. És un espai per posar coses en comú per escoltar per parlar-ne, per consensuar, però sobretot per proposar solucions, coordinar esforços i donar resposta a les noves demandes socials, des de la proximitat.
Un dels aspectes que debatrem serà la convivència i el civisme. El civisme és l’eix on convergeixen aspectes com neteja, manteniment i seguretat per poder garantir una convivència pacífica.
N'hem parlat molt, darrerament, de civisme, i fa poc a Cornellà hem pres mesures per sancionar més durament les faltes més greus. Aquest ha estat el resultat d'insistir i insistir en la conscienciació, i veure que, en definitiva, els incívics són sempre els mateixos i no fan cas de campanyes. La grandíssima majoria de la població està conscienciada sobre el civisme. I se senten molt millor, molt més tranquils i segurs en una ciutat que simplement tingui un aspecte més net i ordenat.
Tots els esforços i recursos que hi dediquem requereixen a més la implicació de totes aquestes persones responsables i que respecten la seva ciutat. En aquesta línia, podeu llegir l’article publicat a El Periódico (2-3-2006) del president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos titulat “Un pacte per a la convivència”.