23 de juliol 2007

Bon estiu.Hasta septiembre

Este es el último mensaje que escribo en el blog antes de las vacaciones. La semana que viene empiezo con mi familia el período de descanso estival. El próximo texto, en septiembre estará cargado, sin duda, de energías acumuladas, ilusiones renovadas, esperanzas compartidas y convicciones reafirmadas. Por que, aunque sean tiempos de descanso y vida familiar, fuera del trabajo cotidiano, uno sigue teniendo siempre presente, en algunos momentos del día, los proyectos e ideas que quiere llevar a cabo.
D’avaluació de la execució dels projectes es va tractar a la reunió sobre el Pla d’Actuació Integral al barri de Sant Ildefons, que varem tenir la darrera setmana, amb la participació de vuits departaments de la Generalitat de Catalunya, encapçalats per la Delegada Territorial Carme Sanmiguel, regidors i tècnics de l'Ajuntament i representants d’entitats del barri i de comerciants i el mercat.
Es va constatar la bona marxa dels projectes, el compliment del calendari previst i la sintonia de tots els presents per tal de continuar les millores que permeten que Sant Ildefons sigui el barri que tots volem.
Aquest manera de funcionar, tots coordinats i units en uns mateixos objectius i mètode de treball, es sens dubte un exemple molt gratificant de bona feina.
Nada más. Que tengáis un buen verano. Los que saléis fuera tener cuidado con la carretera. A los que os quedáis, animaros a daros un chapuzón de cuando en cuando y a disfrutar de una ciudad más tranquila.

20 de juliol 2007

Miradas y gestos de solidaridad

Esta semana he tenido un encuentro con un grupo de niños y niñas saharauis que están pasando el verano en la ciudad conviviendo con familias de acogida.
Sus miradas, inocentes y limpias, rebosaban alegría y esperanza, a pesar de que las situaciones personales que les ha tocado vivir en su lugar de origen y a su corta edad son muy duras en la mayoría de los casos.
Hablando con las familias que los han acogido me explicaban la experiencia como enriquecedora, aunque no exenta de dificultades, sobre todo al principio en el momento de su integración y adaptación a las costumbres, a la educación y a las formas de hacer frente a las distintas realidades que tenemos aquí. Aunque el hecho de compartir, de verlos disfrutar con cosas que para nosotros son cotidianas y que ellos valoran enormemente es sin duda doblemente reconfortante.
Desde hace varios años se producen estos encuentros y experiencias de acogida y cada año cuando hablo con los pequeños veo traslucir bajo sus movimientos, sonrisas y miradas que tienen esperanza e ilusión, ello me reafirma más si cabe en que a veces no somos conscientes de lo que tenemos, de que debemos ser todos un poco más solidarios y más humildes, disfrutar de los pequeños detalles, de la amistad, de una mirada franca, de la sonrisa de un niño o de pequeños gestos que con sólo hacerlos nos harían la vida más agradable a todos.
Hay muchas formas de solidaridad, esta es una de ellas, pero la solidaridad también la podemos realizar cada día, con pequeñas cosas, es cuestión de proponérselo.

16 de juliol 2007

75 anys promovent la cultura

L’Orfeó Catalònia celebra aquests dies el seu 75è. aniversari. Són molts anys d’una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat. Tant per ser un dels referents ciutadans principalment durant el règim franquista, que tal com jo mateix vaig recordar dijous passat en un acte, part de la meva adolescència i joventut va tenir una especial relació d’aprenentatge en aquells espais i amb moltes de les persones que compartien anhels de progrés, una època molt difícil per poder expressar-se amb llibertat i per fer difusió de les tradicions culturals catalanes. També per haver-se convertit en una entitat clau pel barri d’El Pedró, un espai de trobada obert, plural i de foment de la cultura des de diferents perspectives.
El seus orígens es remunten a l’any 1932 quan un grapat de persones amb inquietuds van decidir crear i construir un espai de convivència i d’expressió social. Des d’allà s’organitzen activitats diverses vinculades a la difusió de les Arts, ( cant coral, teatre, les caramelles, escacs,......) que han anat evolucionant fruit de les necessitats socials.
L’Orfeó és un dels exemples d’una entitat dinàmica compromesa i amb una gran tradició que ha evolucionat en el temps i que s’ha obert a noves propostes. El projecte LOC per promoure i animar a la lectura és una de les darreres iniciatives impulsades per ells.
La cultura ens enriqueix i Cornellà és una ciutat amb molts colors, amb moltes tradicions i amb moltes sensibilitats i totes tenen cabuda perquè per sobre de tot som una ciutat oberta i solidària. L’Orfeó Catalònia contribueix, sens dubte, de forma decidida a aquest model de ciutat. Felicitats doncs a aquesta entitat, que contribueix a enriquir-nos i que 75 anys després manté viu el seu esperit de construir sota la senyera de la cultura de la integració, de la convivència i de la comunicació.

13 de juliol 2007

Un nou acord per Cornellà

Dilluns vam signar amb EUIA i CIU un pacte de govern que feia efectiu el nostre compromís de sumar esforços, identitats i sensibilitats diferents per tirar endavant el nou model de futur per la ciutat des de la corresponsabilitat, el consens, la pluralitat i el respecte.
La coincidència d’objectius ha afavorit que aquests dos grups formin par de l’equip de govern local i es facin càrrec de tres àrees. L’àrea d’Acció Social i Salut Pública serà assumida per MªJosé Pardo d’ EUIA mentre les Àrees de Medi Ambient i Sotenibilitat i Política Lingüística seran per CiU amb Francesc Molina i Néstor Artís.
Aquesta no és una experiència nova per a nosaltres ja que a l’anterior legislatura vam articular un govern de coalició que va reportar resultats positius i enriquidors tant per la ciutat com pel conjunt de la ciutadania.
Ara, quan iniciem una nova etapa i tenim nous reptes de futur, hem actualitzat aquesta opció de govern per continuar creixent i per donar el màxim abast possible al nostre objectiu de progressar des d’un punt de vista qualitatiu i de benestar per a les persones. A Cornellà disposem d’un gran projecte col·lectiu, tenim il·lusió i les eines per ser una ciutat encara més emprenedora, innovadora i competitiva amb serveis i respostes concretes per a tothom.

09 de juliol 2007

El canvi climàtic: noves conductes i respecte

Avui per tots nosaltres és una evidència que el clima del nostre planeta està canviant. Aquesta setmana podem veure al Museu Agbar la projecció del documental “Una verdad incómoda” impulsada per Al Gore, exvicepresident dels EEUU durant l’administració Clinton entre 1993 i 2001 i que aquest any ha estat guardonat amb el Premi Príncipe de Asturias de Cooperación Internacional. Aquest film, del que podeu consultar més informació a la web www.zinema.com/pelicula/2006/unaverda.htm, argumenta amb proves el que venim escoltant des de fa anys sobre el canvi climàtic, de manera que es converteix en una afirmació totalment contrastada de que el nostre planeta s’està calentant i que en un futur no molt llunyà començaran a escassejar l’aigua i energies que ara formen part de la nostra vida quotidiana i que moltes vegades no em som conscients de la seva transcendental importància.

Això és el que s’ha de canviar. La conscienciació sobre aquest tema, les noves conductes que tots a tot arreu hem de modificar i reconduir perquè els efectes no avancin més. És una qüestió d’actituds personals, jo mateix reconec el meu dèficit en la meva conducta, tots sentim a prop nostre com els períodes de les estacions han canviat, com els productes de menjar han sofert variacions, com la nostra mobilitat depèn més del medi privat, que els nostres compromisos son més lleugers, però ens costa molt modificar els nostres hàbits, perquè creiem que mai s’esgotaran realment aquestes fonts d’energia. Però a més d’actituds personals també és una qüestió de sensibilitats de governs, amb la necesitat d’impulsar polítiques mediambientals compromeses i accions que ens permetin una millora de la sostenibilitat a curt, mig i llarg termini. Hem d’anar tots a una, perquè el futur del nostre planeta i també la qualitat de vida de les futures generacions es posa en joc.

A Cornellà en els Premis de Ciutat ja es va fer una avançada sobre aquest tema amb xifres inquietants que fa uns anys a tots ens semblaven impensables i ara ens fan reflexionar. Però el més important de tot és que poc a poc la nostra sensibilitat sobre aquests temes sigui cada cop més compromesa. L’escassetat de recursos naturals no és només la qüestió, l’escassetat també es reflecteix en els valors, en la falta de diàleg, de sentit comú, de sensibilitat i com no de solidaritat.

06 de juliol 2007

Nits d'Estiu

Un any més les nits d’estiu a Cornellà omplen de ritmes i música d’estils diferents espais públics de la ciutat: el parc de Can Mercader, el Castell o el Patronat Cultural seran els escenaris.
És una opció a més que permet als més joves descobrir noves tendències musicals i també gaudir de grups que ja estan consolidats. Música tradicional o més moderna és una qüestió de gustos personals i durant les Nits d’Estiu les propostes són àmplies amb l’objectiu de poder compartir estones amb els amics gaudir del nostre temps i del que ens ofereix la ciutat. La música és una altra forma de cultura, d’expressió de sentiments i de formes d’entendre la vida i ens transporta a records, a moments de la nostra vida. La música és un llenguatge universal i és un element que ens identifica i ens uneix, com deia Platón: “La música és per l’alma el que la gimnàstica pel cos”.
Per això, Fins finals de mes durant tots els caps de setmana volem oferir-vos fòrmules musicals noves per gaudir amb una variada oferta. Avui divendres a Can Mercader actuarà Kepa Junkera. Dissabte la música tradicional tindrà un racó a la plaça de la Sardana i també al Patronat. Que gaudiu i compartiu aquestes estones.

02 de juliol 2007

Reconciliant-me amb el gaudir del temps

Encara que a mi m’agrada més “disfrutar” que “deixar-me anar”. Aquest darrers dies he tornat a redescobrir el silenci quotidià del temps, ha estat una bona sensació, i sobretot un petit plaer poder mirar, amb ulls tranquils, les petjades dels altres.
L’estiu ja es aquí i, amb ell, ens envaeix una explosió de vida social i activitats col·lectives diferents a les de la resta de l’any. Tothom comença a pensar en gaudir del temps lliure i esperar l’arribada de les merescudes vacances. És un temps per dedicar-se més a un mateix i per conversar sobre allò que ens és més proper i que molt sovint el temps de treball ens resta.
Aquest cap de setmana era un bon exemple, malgrat que em vaig oblidar de comentar la celebració del Solstici a la plaça dels enamorats com cada any, oblit que un bon amic em va recordar mitjançant un correu electrònic. Després dels darrers mesos dedicat a un treball molt intens, un diria que quasi exclusivament, volia recuperar i redescobrir les sensacions i el plaer de les coses més properes: passejar per les tardes amb la meva família, llegir un llibre, prendre alguna cosa fresca a la terrassa d’un bar..... volia tenir un cert equilibri entre el meu temps de treball i el meu temps personal, el qual sempre he intentat preservat.
És evident que, un cop establert el nou govern municipal, cal continuar treballant intensament per garantir el seu bon funcionament, per això ara toca la immersió dels seus regidors i regidores, per poder afrontar amb garanties els nous reptes i els nous projectes compromesos que la nostra ciutat necessita.
Però es molt important, també, com en qualsevol feina, tenir vida personal, tenir temps per un mateix, per compartir i per viure altres moments i relacions que no tenen que veure amb l’àmbit de la vida política pública o la vida laboral que cada un tingui. Aquesta reconciliació amb el temps personal ens permet, sens dubte, posar serenor a la nostra vida, ens complementa i fa possible, també, poder continuar la nostra tasca amb més il·lusió i energia.