El Pedró: tradició i participació

Aquest cap de setmana tenim festa major al barri de El Pedró, amb moltes activitats promogudes des de les entitats i associacions que ens conviden a gaudir a l'entorn d'un ambient distès i de convivència. Quan penso en aquest barri, des que era petit, recordo sempre l’Orfeó Catalònia i la seva gran activitat cultural o tota la tradició associativa juvenil a l’entorn de l’Església de Sant Miquel, a més del seu esperit de lluita per la defensa de les llibertats.
Avui perviu aquest clima i caliu de barri, de proximitat i de complicitat entre els seus habitants i que es posa de manifest en les seves festes al voltant d’espais com la plaça del Pallars o la plaça del Trinquis.
Però també és un barri que prospera, en què tenim projectes importants com ara la promoció d’habitatges públics al sector Siemens i a la zona del Grup Llobregat, un aparcament municipal a la plaça del Sol, la remodelació de les escoles i altres equipaments, o la millora de carrers i places per fer-les més accessibles i amb espais de jocs i oci, entre altres. Són actuacions per fer que els seus habitants tinguin millors prestacions i qualitat de vida i alhora mantinguin el “caliu” i la personalitat pròpia de la vida de barri.

Transport sostenible i transport de futur

La nostra ciutat ha pogut créixer, gràcies a la seva ubicació estratègica, cap a una important xarxa de transport públic. Una xarxa que, per cert, tornarà a créixer amb la futura línia de tren fins a Castelldefels.
Crec, de tota manera, que aquesta oferta tan àmplia també s'ha de polir per generar la màxima efectivitat sense perdre en qualitat. I com aquests dies se celebra la Setmana de la Mobilitat Sostenible, és un bon moment per parlar de fer nous plantejaments de cara al futur. És més, ja fa uns mesos vam encarregar a l'Entitat Metropolitana del Transport un estudi, una reflexió pel que fa a la xarxa interna d'autobusos, d'acord amb aquesta idea.
La mobilitat ha de procurar equilibri, i adequar-se a les necessitats de tothom. No pot existir el transport a la carta. Us posaré un exemple, la línia 95 té un gran dèficit econòmic d'explotació: i això, no us enganyeu, es finança amb impostos. Amb els impostos que tots paguem. Perquè si el preu del bitllet fos el real, segur que costaria si fa no fa el doble.
També és una bona notícia saber que el Trambaix ha duplicat els seus usuaris, fet que demostra que l'aposta per aquest nou mitjà i sobretot, per la seva integració amb metro, ferrocarril i autobusos va ser un encert. En definitiva, cal reflexionar bé sobre el model de transport públic i –ja ho estem fent- treballar de cara al futur per adequar-lo al nostre model de ciutat i als nostres models de mobilitat.

Convicción y franqueza

Este fin de semana he tenido la oportunidad, en la Festa de la Rosa que los socialistas hemos celebrado en Gavà, de intercambiar algunas reflexiones con Zapatero, el Presidente de Gobierno, y José Montilla sobre algo que creo imprescindible e insisto permanentemente: la necesidad de transmitir sólidas convicciones y trabajar con la franqueza necesaria para llevarlas a cabo.
Convicciones y franqueza que, junto al compromiso, conforman la base indispensable para poder contribuir a los cambios necesarios que nuestra sociedad requiere y proyectar un futuro colectivo apasionante.
La franqueza se conforma en ser claros, decididos y saber gobernar sin mediastintas, sin dar pie a las dudas o a los claroscuros.
La convicción nace del principio de que todo no es siempre posible y, muchas veces, hay que priorizar, esperando terminar una cosa para poder empezar otra, y es preferible en política decir que “no”, que sembrar un mar de dudas que pueden llevarnos a las falsas promesas.
Eso sí, siendo siempre permeable a la opinión de los demás. Manteniendo y cumpliendo la palabra dada, aunque a veces no dependerá sólo de nosotros sino de las estructuras y recursos que nos envuelven.

La humanització dels serveis

Aquests dies estem commemorant els 100 anys del descobriment de la malaltia de l’Alzheimer. Una enfermetat degenerativa molt dura no només per als malalts sinó també per a les seves famílies. Són sens dubte circumstàncies que, com altres malalties o situacions de dependència, requereixen l’esforç conjunt de les famílies i les administracions. Ara es parla de què potser en poc temps la medicina aconsegueixi estabilitzar la seva evolució. Però mentre això arriba hem de treballar per intentar que aquestes persones, que a tota la comarca del Baix Llobregat són aproximadament 12.000, mantinguin la seva dignitat, que tinguin accés a més recursos i que les seves famílies es vegin recolzades. A Cornellà estem treballant amb il·lusió i des de la Fundació Privada per a les Persones Dependents intentarem oferir solucions, amb més places de residències, però també amb el propòsit d’humanitzar els serveis, perquè si alguna cosa necessiten aquestes persones més que res és sentir-se estimats. També és destacable la feina que es fa des de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i des del centre Alois, dedicat a aquest malalts específicament en una primera fase de la malaltia. Tenim un deure i un compromís, social, polític i també moral.

De lleno en la intensa vida cultural de la ciudad

Ya empezamos a ver como se activa la vida cultural de la ciudad, justo después de iniciarse el curso. El 1 de octubre encontraremos la habitual cita mensual con el teatro familiar, y el día 8, la excelente obra "Ay Carmela", protagonizada por Verónica Forqué, en el Auditori. Precisamente, impulsar esta programación fue una apuesta personal que tomé el año pasado, por lo cual me satisface especialmente que la calidad y el éxito la sigan acompañando.
La cultura es un bien común fundamental, y además del teatro, otras citas demuestran que hay actividades para todos y para todos los gustos: ayer se estrenaba en el Museu Palau Mercader "Bosque de bosques", pero hay hasta diez exposiciones en el próximo trimestre en seis salas distintas, o quince citas más con el teatro y la música que nos llegan de "Cornellà Escena".
Todo viene a corroborar el éxito de intensificar la cantidad y la calidad de la programación cultural de Cornellà, como lo indican también las numerosas presentaciones de libros que ha habido en el último año, por mi parte he ido personalmente a siete u ocho.
Ahí quiero señalar que, en parte, la riqueza y diversidad de propuestas también satisface ése reto personal, ver que la ciudad está activa, en movimiento, creo que es saludable para todos y cada expresión artística nos da un aliento de aire fresco.
Creo que os doy un buen motivo para volver a meterse de lleno, sin excusas, en la intensa dinámica cultural de Cornellà.

Nuevos tiempos, nueva política

He participado este fin de semana en la Conferencia Política Nuevos Tiempos-Nueva Política, que cada cuatro años celebramos el conjunto de los socialistas españoles. Es un encuentro abierto a la ciudadanía, en él han participado con voz y voto representantes de la sociedad civil. Además en esta edición las nuevas tecnologías han tenido una especial relevancia como instrumento de participación y diálogo. Más de 70.000 entradas por internet así lo confirman. Estos encuentros nos permiten, de forma serena, reflexionar, dialogar y debatir sobre el presente y el futuro de nuestro país.
La conferencia ha efectuado un balance del trabajo desarrollado durantes los últimos años, analizando los impactos sociales de las medidas que se han puesto en marcha, actuaciones que obedecen a un espíritu renovador en el mundo de las ideas y en una aproximación intensa a las necesidades de la sociedad actual.
Pero el tiempo no se detiene, y se abren nuevos retos, que han de abordarse con nuevas respuestas, con la ampliación de nuestros derechos, y fundamentalmente con la transformación de nuestras ciudades.
He participado directamente en la Comisión de Nuevas Ciudades, una de las cuatro comisiones de trabajo.
La ciudad tiene una función social de espacio de pedagogía cívica, de escuela de convivencia, de uso público razonable y sostenible. La ciudad ha de sentirse reforzada como lugar de encuentro de retos y soluciones, de dificultades y complicidad, de serenidad y mejora de las condiciones físicas, y debe experimentar nuevas vías de socialización de alternativas relacionadas con la creatividad y el conocimiento. Sobre estos principios han discurrido nuestras reflexiones.
Las Jornadas han continuado poniendo de manifiesto temas como profundizar sobre las causas de la violencia de género, consolidar el papel de la mujer en nuestra sociedad, fortalecer nuestro cine, el fomento de la lectura, ampliar los derechos civiles.
Propuestas que han avalado las iniciativas desarrolladas con el fin de buscar la paz en Euskadi, y la inmigración, sin matices, pero sin demagogias, sin menosprecio, pero sin tripas; en fin, una convención de futuro para trabajar juntos transformando nuestra sociedad.

Una residència que projecta vitalitat

Dimarts passat es feia la presentació del nou Centre Residencial Blau Almeda, una residència per a persones grans de 142 places que ha construït la mútua d'assegurances Fiatc.
Des del moment en què es va posar la primera pedra, vam saber que s'havia establert la necessària complicitat amb aquesta asseguradora per realitzar un gran equipament per a les persones. El que hem aconseguit és una mostra d'aquesta ciutat, de la seva vitalitat, de la seva energia: perquè hem portat a la pràctica el que molts altres comenten, i és obrir una nova etapa en l'atenció social a les persones dependents.
Per això fa falta el compromís i la complicitat de tots, de totes les administracions a més de l'Ajuntament, que va cedir els terrenys, de la central i de l'autonòmica; i ara aquest compromís existeix, és explícit i real. I és imprescindible la participació de la iniciativa privada, que té la capacitat per tirar endavant aquest tipus d'actuacions.
Una inversió així no només genera places assistencials, sinó també llocs de treball, en concret uns 60 o 70 al nou centre d'Almeda. Per això és un espai que projecta vida, en els seus usuaris, i també en la ciutat, tant pel seu ús social com pel seu significat. Ens mostra el camí que han de seguir les polítiques de dependència, ens dóna vitalitat i ens explica que allò més valuós que cal protegir és la dignitat de poder viure amb qualitat.

L'aprenentatge

L'aprenentatge és un procés d'adquirir qualsevol mena de coneixement, d'habilitat, o de valors i actituds, que es fonamenta especialment en l'educació. No és una fase de la nostra vida, perquè qualsevol dia podem enriquir una mica més del nostre propi procés d'aprenentatge. I per això, assegurar que l'educació reglada es complementa amb tota mena d'opcions a Cornellà, des de la petita infància, els 0 anys, des de les escoles bressol i els espais nadó municipals, fins als 99 anys – o més, si cal -, com s'impulsa des de la novedosa Universitat de la Gent Gran, o les escoles d'adults, garanteix l'amplitud de l'aprenentatge: garanteix coneixement, valors i actituds que vénen a enriquir a tots els qui vivim a la nostra ciutat.
Avui, davant de l'inici del curs escolar, sobretot no hem d'oblidar el que hi ha al darrera: aprendre és sempre una aventura rica i extraordinària, i sempre hi estem a temps.

11 de setembre

La celebració de la Diada Nacional de l’11 de setembre simbolitza la veu del poble i la lluita per les llibertats. Aquest any, la Diada té la particularitat que inicia la precampanya electoral per les autonòmiques del proper 1 de novembre. Una data que suposa per a nosaltres importants reptes de futur, perquè el proper govern s'encarregarà de portar a terme temes cabdals com el nou Estatut, o la reforma del finançament i importants temes socials. I per tenir èxit, cal encomanar aquesta feina a les persones adequades, realment capaces d'assumir reptes d'aquesta magnitud i amb aptituds de diàleg i de gestió. En definitiva, serà una època transcendental en la que s’haurà de treballar, sobretot, pel benestar de les persones per garantir i millorar serveis fonamentals i la qualitat de vida.
La Diada simbolitza a més respecte, diàleg i convivència pacífica en una societat, la catalana, plural, oberta, dinàmica i amb ganes de prosperar. L’esforç comú de tots i totes és el que fa progressar als pobles i per això només cal treballar, amb seriositat i rigurositat, des del diàleg, la comunicació permanent i la participació.

El saludable ajetreo de las fiestas de barrio

La Gavarra y Lindavista celebran este fin de semana sus fiestas de barrio. Es la manera de darnos la bienvenida después de las vacaciones y volver a entrar en la dinámica, viva y saludable, de la actividad cultural y vecinal. He dicho en alguna ocasión que la Gavarra tiene un papel central en la historia reciente de Cornellà, no sólo – porque es obvio – por su situación geográfica, sino también porque ha constituido un nexo de unión, un espacio que dio cohesión a la ciudad. Las personas necesitamos también referentes de unión, espacios comunes; y la Gavarra y Lindavista, crecieron quizás de forma súbita pero han ido dibujando su caracterízación de barrios cercanos, comerciales, con importantes equipamientos y también espacios de tranquilidad.
Bien, el programa de fiestas es suficientemente variado como para que cada cuál encuentre su espacio de tranquilidad o de ajetreo según le apetezca. Allí nos veremos.

Inici d’un nou curs

Ja estem de tornada. Després del parèntesi de les vacances espero que tots i totes hagueu tingut un bon estiu i que hagueu tornat amb les piles carregades, perquè la veritat és que tenim davant una tardor molt intensa.
A la nostra ciutat aquest nou curs serà el moment de presentar nous projectes i assumir nous compromisos en els pressupostos municipals. L’activitat municipal no es deté i es fa imprescindible treballar en molts camps per a tots i totes. La suma de tant esforços ha produït moltes intervencions al paisatge urbà de la ciutat, sóc conscient de les molèsties, però som més conscients dels beneficis, a partir d’ara moltes d’aquestes obres que canviaran la fisonomia dels nostres espais comuns i els faran més còmodes per a les persones s’aniran finalitzant, però noves actuacions es posaran en marxa.
En la vida política l’horitzó de les eleccions autonòmiques marca un nou temps i el relleu a l’alcaldia de Barcelona, amb Jordi Hereu, marca també un nou període a l’àrea metropolitana en què es dóna pas a noves generacions de persones que tenim noves percepcions, actituds i formes d’entendre la política local, treballant des de la proximitat, el diàleg i pel benestar de les persones, en una societat que contínuament es regenera i crea nous reptes.

Confiar en la vida

Como expreso al inicio de este blog, este espacio representa también para mí un lugar de reflexión personal. Al desearos un buen verano, os deseaba que nos volviéramos a reencontrar para continuar disfrutando de nuestros espacios personales en nuestra ciudad. Por ese motivo, he decidido trasladaros esta breve reflexión, probablemente si no lo hiciera, me defraudaría a mí mismo.
En estos tiempos que corren, de profundos cambios, ir acelerado está incorporado a nuestra manera de ser y de vivir. En muchas ocasiones esta actitud no nos permite darnos cuenta de los pequeños protagonistas más próximos en nuestro día a día, o de las pequeñas cosas que forman parte de nosotros, la mayoría creemos que son perennes, infalibles, algo así nos pasa cuando obviamos que la vida representa el estado de duración de las cosas.
En ocasiones el tiempo se presenta de forma amarga y te obliga a aproximarte a otra realidad, que existe pero para ti es desconocida y aunque no seamos conscientes de ello, descubres con asombro otros lugares dónde hay gente que está trabajando para, a través de sus acciones y conductas, devolverte el entusiasmo por la riqueza de nuestra vida. Cultivan desde la serenidad y la paciencia, poder devolverte la oportunidad de experimentar otras sensaciones. Y es en ese preciso instante, dónde nuevamente tienes presente que la vida es nuestro mejor patrimonio. Pero el tiempo no se detiene, ni sabe de milagros, por ese motivo confiemos en la vida, y sobre todo trabajemos por ella con nuestras fuerzas más profundas.