Temps de dificultats (II)

La situació de crisis econòmica que estem vivint – ningú qüestiona ja aquest terme – ens planteja, a nivell internacional, tres reflexions a l’entorn del sistema econòmic imperant i la necessitat i forma d’intervenció dels estats.

És evident, en primer lloc, que la globalització, a l’ igual que el sistema de lliure mercat, ha funcionat només fins ara en la privatització dels beneficis i, a partir d’ara, en la posada en comú de les pèrdues. Un troba a faltar la “solidaritat” del sistema, que fa que siguin els propis Estats els que hagin d’intervenir directament en moments greus i no els agents del propi sistema, que haurien de reinvertir part dels beneficis obtinguts per paliar la crisis actual. Caldria que es veiés clarament la decisió dels que van obtenir força beneficis, en temps de prosperitat, per tal de reinvertir part d’ells en l’actual situació econòmica.

Els Estats, en segon lloc, en la seva intervenció utilitzen diners públics, els diners de tothom. Això no es pot fer a la lleugera. Són més que raonables, per exemple, els dubtes dels congressistes d’Estats Units, en no donar un xec en blanc als qui han fet una mala gestió del sistema financer. Fóra bo demanar responsabilitats, però si no és així, almenys és indispensable establir els controls necessaris a nivell internacional, que no es van fer en el seu moment, per tal de que la inversió que es fa serveixi per resoldre el problema creat i no caure en un forat sense fons. Encara que sembli una insignificança, és normal, com a exemple concret, que es demani la resituació dels salaris que els executius de les entitats financeres cobraran a partir de la injecció de diners públics.

I, en tercer lloc, aquesta intervenció de l’Estat ha d’arribar als ciutadans que tenen l’autèntic problema produït per les hipoteques i la manca de treball. Ara aquells que sempre han defensat que s’ha de reduir el paper de l’Estat reclamen la seva intervenció; ningú no dubta que els poders públics han de posar en marxa iniciatives per contenir i obrir un camí que comenci a resoldre el desgavell produït. No es tracta de sanejar només les entitats financeres, sinó que això repercuteixi de forma directa en la solució dels problemes dels ciutadans corrents. Sens dubte, són temps difícils en què haurem de fer de l’esforç i del sacrifici elements essencials per abordar aquesta nova situació que al meu parer implica el punt i final de les polítiques neoliberals conservadores i una forta crisi del lideratge dels Estats Units al món.

La segona part de l'article Manel Castells publicat dissabte a La Vanguardia torna a donar i analitzar algunes claus d'aquesta situació.