Temps de dificultats (I)

Portem una bona temporada parlant de la crisis econòmica, de la seva naturalesa i de la seva repercussió que se situa molt més enllà de les nostres fronteres. Aquest impacte de múltiples causes a nivell mundial, dificulta establir un catàleg de respostes adequades a nivell estatal i com no a l’àmbit local. Però aquesta difuminació de responsabilitats no ens pot traslladar a una sensació d'inquietud negativa i que ens paral·litzi. Aquests dies he aprofitat per parlar amb molts ciutadans i ciutadanes sobre aquest tema; acceptar que estem davant de temps difícils, no implica resignació, ni tampoc renúncia, per això crec que és en aquests moments quan heim d'aprofitar per tirar endavant els projectes compromesos, això sí, sense posar en risc les nostres potencialitats i continuant garantint els serveis fonamentals.
Hem de tenir una actitud prudent i abordar els reptes amb respostes diferents, però amb els peus a terra, actuant amb confiança, com deia abans sense paral·litzar-nos, buscant i oferint solucions imaginatives que ens permetin dins de les nostres realitats i possibilitats progressar: més val ralentir part de la nostra marxa que no pas aturar-la, més val fixar nosaltres mateixos les nostres prioritats, que no siguin les circumstàncies les que ens marquin el ritme i els objectius a aconseguir.
És un procés complicat i per entendre’l una mica més, resulta bastant il·lustratiu l’article de l’economista Manel Castells, publicat a la Vanguardia, el dissabte.

Hem de continuar treballant, i repeteixo no hi ha espai per la paral·lisi, hem d’implicar-nos més encara.
Però també hem de saber treure la part positiva, en temps de dificultat hem de reconèixer les coses que funcionen, que segueixen sent pilars fonamentals com és el cas de l’educació, que com es pot veure al reportatge publicat ahir al diari El País sota el títol “Cuando no todo es fracaso”: és una qüestió de compromís, de implicació, d’educació social i de treball ben fet.
Aquesta i d’altres són les realitat que vivim, com també els compromisos socials i la implicacions ciutadanes que es tradueixen en accions com la iniciativa portada a terme pel CD Almeda amb la Fundació Campaner per tirar endavant un projecte sobre l’enfermetat del noma.
Som una cadena que ha de funcionar, nosaltres no ens hem de paral·litzar ni de forma individual ni molt menys com a comunitat. Tenim per davant molts projectes i molts reptes de futur.

Entrevista al diari "El Far", 26 de setembre de 2008